Dijous
passat l’equip de govern ens sorprenia amb una presentació pública
i amb presses del gegantesc projecte de l’Àrea Residencial
Estratègica que la Generalitat de Catalunya projecta al Pla de les
Parets de Cardedeu, a la riba est del torrent Llibre, arran del Poble
Sec.

I
seria una notícia positiva, si no fos perquè aquesta presentació
del projecte es programava 3 mesos després d’haver-se vençut el
termini per presentar al·legacions a aquest projecte, les úniques
que s’han presentat ha esta l’assemblea de Cardedeu de la CUP.
Se’ns volia presentar, doncs, el projecte dat i beneït, a punt
d’entrar a la comissió de planejament urbanístic de la
Generalitat que l’ha d’aprovar definitivament, juntament amb la
resta d’ARE del Pla Director Urbanístic del Vallès Oriental.

I
a Cardedeu lluïm beneiteria, quan el govern del nostre Ajuntament
ens vol vendre aquest ARE com un bé que ve de dalt, gairebé diví,
que en el projecte inicial exposat públicament en el període
d’al·legacions projectava 842 habitatges i en el que es presentà
dijous ja en presentava 910, i qui sap si hem d’esperar que d’aquí
a que s’hagi aprovat ja arribi als mil, si és que volem fer
créixer pisos com bolets.

L’alcada
de Cardedeu s’omple la boca del populisme barat d’apel·lar al
jovent cardedeuenc que han hagut de marxar del poble perquè no hi
trobava habitatge, cosa que s’afanya a resoldre que ja no passarà
amb la construcció dels 910 pisos. És possible que l’alcalda
xifri els joves cardedeuencs sense sostre en gairebé un miler, però
bé que deixa de banda el nombre d’habitatges buits que figuren en
estudis estadístics a Cardedeu: més 500! Segurament l’alcalda
hauria de veure abans què hi ha a Cardedeu per determinar-hi que hi
falta i veure què s’hi pot fer.

El
cas és que el projecte de l’ARE de Cardedeu no és pas ideat o
demanat pel poble de Cardedeu, ni des de l’Ajuntament de Cardedeu,
ni tan sols pel seu govern, sinó imposat des del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, que reparteix “la grossa”
urbanística a Cardedeu i, fins a dia d’avui, a 60 municipis
catalans més. I exposa aquest mateix projecte en dues línies: la de
les solucions a la crisi, i la de creació de vivenda a dojo.

Per
tal d’esquivar la crisi, maleïda la gràcia que la nostra
administració pública segueixi inflant la bombolla urbanística amb
el desenvolupament de nous barris “bolet” al més pur estil
desenvolupament irresponsable: el pla és simplement un foc
d’encenalls a nivell de repercussió econòmica enfront la crisi i
en pro del treball, tot per fer volar coloms. De què serviran barris
sencers construïts amb pressa si un cop acabats tornem a aturar les
formigoneres fins a nou avís de demanda o nou desig de la
Generalitat?

La
creació de l’habitatge a dojo, no respon pas a una demanda real,
sinó a la demanda de pisos a uns preus més assequibles. I això no
sols és un conflicte de demanda i oferta, sinó del joc especulatiu
que s’ha desllanegat en aquest procés i que avui en dia recull les
engrunes de la mateixa crisi generada. La demanda generalitzada no es
plany de que no hi hagi pisos enlloc, sinó que n’hi ha però són
inaccessibles. Així, la resposta de la Generalitat és bàsicament
fer més pisos perquè tots plegats es devaluïn, amb les mateixes
lleis de l’oferta i la demanda. De per si, aquesta aposta és del
tot irresponsable, ja que sotmet la planificació i el
desenvolupament urbanístics de les nostres viles i ciutats a la vaga
intenció de produir certa obra pública. Per retruc, la
idiosincràsia dels nostres pobles s’hipoteca amb aquest mateix
caprici de seguir aferrats a la mamella agra de l’ urbanisme com a
sector econòmic ferm i referent.

A
Cardedeu no tenim pas por a créixer, amb la mesura en què sigui
possible, mica en mica, no pas inventant nous barris de sobte i per
gràcia del departament d’en Nadal.

Qui
ha decidit, a Cardedeu, que ens convenien 910 habitatges nous? Qui
s’ha deixat de comptar els 500 habitatges buits que van omplint-se
de pols?

Pel
dret i l’accés a l’habitatge, per fer front a la crisi... no ens
calen AREs del cel, ens calen polítics responsables que no badin amb
els seus de dalt i que no facin riure quan asseguren que l’ARE no
serà un gueto, ni un suburbi, ni un nyap... perquè serà un barri
sencer i nou, amb dificultats d’accés al centre, amb accés
directe a la variant de sortida de Cardedeu per només tornar-hi a
dormir havent treballat fora, i bàsicament distribuït en una
majoria d’edificis de planta baixa més 5 pisos.

Diguem-li
gueto, diguem-li un barri-bolet, diguem-li fer créixer Cardedeu amb
gairebé tres mil persones més, en un pla d’urgència que no
s’aguanta pas amb la demanda real.

A
Cardedeu, NO A L’ARE!

19
de març de 2009

Assemblea
de la CUP de Cardedeu