El 28 de maig de 2023, ara fa pràcticament un any, es van celebrar les eleccions municipals que van dur a la constitució d’un nou consistori. El nou govern municipal es va formar inicialment amb el suport dels grups de PSC i GpC, amb un total de 6 regidors i regidores. Posteriorment, una vegada superades les eleccions al Congreso, Junts va acabar de consolidar la sociovergència a Cardedeu afegint-se al govern a partir del mes de novembre.

 

PSC i GpC van començar el mandat amb un organigrama polític fet a mida perquè després hi encaixés Junts per Cardedeu. Un cartipàs forçat i construït a base de regidories sense dotació tècnica ni recursos, però que aparentava complir amb un seguit d’eixos que havien aparegut en campanya i en el relat dels dos principals partits del Govern. El resultat: un brindis al sol amb més regidories que mai, gairebé una trentena, amb excentricitats tan sonades com la regidoria de Festes Populars, que trepitja de forma insultant un àmbit que és i només pot ser Cultura, la regidoria de Projectes Europeus (sic), una única regidoria de Barris, però que coordina delegacions, que encara no coneixem, per fer d’enllaç amb uns barris que no estan definits en cap document municipal i que trepitja decisions en àmbits sectorials, etcètera… Això entre altres incoherències com ubicar Hisenda i Economia a Serveis Territorials. Aquest encaix d’equilibris polítics i voluntats personals, aparentar el compliment de promeses electorals i justificar les dedicacions de les regidories, tot plegat sense pensar en el que hauria de plantejar-se d’inici: la capacitat real de l’organització per donar estructura funcional al cartipàs polític.

 

Després de 8 anys d’un ajuntament auster en la política retributiva de l’equip de govern, la sociovergència no va tenir cap escrúpol tampoc en apujar considerablement els sous dels regidors i regidores. En un primer moment es va proposar un augment d’un 41% fins als 48.000€ anuals; la negativa dels grups de l’oposició, en un moment que la sociovergència encara no s’havia formalitzat, va fer que acabés amb un augment final del 17% respecte al mandat anterior, per a un total de 7 dedicacions al 100%. El màxim que permet la llei. I això sí, amb el primer tinent d’alcalde amb càrrec honorífic de “vicealcalde” i amb el salari igualat al de l’alcaldia. Per algun motiu que encara desconeixem, aquest nou títol de “vicealcalde”, amb funcions de primer tinent d’alcalde però amb sou d’alcalde, es va voler fer constar en una modificació del Reglament Orgànic Municipal. Una modificació que podria haver servit per revisar aspectes de participació ciutadana, transparència, digitalització, codi ètic… però malauradament només va ser per adequar-lo a càrrecs nominatius voluntat del govern i no per assumptes de consens transversal ni d’interès ciutadà, que és el que hauria de guiar el reglament que endreça l’organització d’òrgans i espais de governança municipals.

 

Configurat el govern, fixat l’augment de retribucions i les dedicacions exclusives i guixat estèrilment el ROM, nou mesos després de les eleccions, es presentava un suposat “Pla d’Actuació Municipal”. Un document amb clares deficiències, un seguit de llistes sota sis encapçalaments o àmbits on s’hi poden trobar barrejats propòsits, comentaris, visions, filosofia (psicoespiritual o no) i, en pocs alguns, accions concretes. Sense prioritzar, sense quantificar ni valorar, sense ordre cronològic o calendarització i sense indicadors que en permetin l’avaluació. Des del punt de vista de la gestió, objectiu bàsic d’un pla d’actuació, el document és ambigu i incomplert, totalment estèril com a eina central o full de ruta del govern d’un ajuntament com el de Cardedeu i totalment inacceptable com a element de transparència per conèixer les prioritats dels propers anys en cada àmbit i per adquirir un compromís amb la ciutadania garantint una bona gestió dels recursos públics.

 

Pel camí, una pujada històrica d’impostos, amb una afectació d’entre 150 i 200 euros a l’any per cada llar. Una pujada amb un clar càlcul interessat per incrementar la taxa de residus (un 25%) durant el primer any de mandat i no haver-ho de fer a mig mandat o al final. I això acompanyat de menys bonificacions a la transició energètica. És especialment indignant que l’increment d’ingressos previstos sigui a base d’apujar linealment els impostos quan els darrers mesos s’han deixat passar per alt diferents línies de subvencions i ajuts que podien haver ajudat a tirar endavant projectes clau per Cardedeu, com ara, ajuts del Fons Climàtic, o línies específiques per la sequera, ajuts per a la gestió de la Tèxtil Rase, ajuts per accessibilitat a la Biblioteca, o per reduir el preu dels títols de transport entre les persones usuàries habituals; entre d’altres línies de caràcter recurrent, tant de la Diputació com de la Generalitat, tal com s’ha comentat reiteradament al Ple.

 

Parlant d’impostos mal gestionats l’estiu del 2023 es va promoure un servei setmanal extra de recollida de residus orgànics, en horari diürn. El resultat va ser nefast i el cost quantificat en 40.000 euros. De ben segur es tractava d’acontentar les crítiques gratuïtes al porta a porta, aquelles crítiques que el PSC va voler escoltar dient que no canviaria el sistema però que milloraria el model; com a mostra, la realitat: ni s’han retirat els “tòtems” com van prometre, ni s’ha tocat res de res del model implementat el 2022. Això sí, el nou govern ara fa gala dels resultats assolits per la valentia, i la proposta tècnica, del govern anterior.

 

A la tardor, per estalviar despesa directa en poda i tala, la regidoria de medi ambient no va ser capaç d’aturar el que ha estat la destrossa ecològica més gran que recordem al nostre poble. Un servei de la Diputació considerava franja antiincendis la zona del Parc de la Penya i feia una tala “preventiva” destrossant la major part d’aquest Parc, un dels principals espais naturals i refugis climàtics en època de calor, de la nostra vila. Les queixes i la  desesperació del veïnat van ser tan fortes, que com a mínim es va poder aturar la tala de més arbres als trams següents propers als Pinetons i la riera de Vallforners. El Parc de la Penya, però, trigarà dècades a recuperar-se.

 

A nivell de projecte de construcció nacional, com era de preveure, va ser qüestió d’hores que s’enretirés l’estelada que havia presidit la façana municipal els darrers vuit anys, durant els governs d’ERC i la CUP. L’excusa pel grup de Junts per no imposar-ho als seus socis va ser que a la plaça Sant Joan ja n’hi havia una. Malauradament, el feixisme ha arrencat pal i estelada, i des de fa més de dos mesos ara mateix aquesta tampoc hi és i  desconeixem quines gestions s’han fet perquè torni a lluir com més aviat millor, però no s’ha notat cap celeritat per reposar-la. La detecció de correus electrònics de l’ajuntament adreçats a la ciutadania en llengua castellana van empènyer a aprovar una moció perquè es creés la regidoria de promoció de la llengua catalana, tal com va ser, sota la mateixa adscripció que la regidoria de cultura. Un any més tard, desconeixem les accions concretes d’aquesta regidoria, però hem pogut veure com al cinema Esbarjo s’hi projectaven, de forma segmentada per a gent gran i persones amb discapacitat, les obres mestres del cinema produït a Espanya amb el suport i el foment del franquisme.

 

Capítol a part mereix l’organització interna municipal, el seu màxim responsable sembla assessorar-se per contractes menors adjudicats a dit, en un cas a una antiga coneguda seva, sense descripció clara de les tasques, i al límit de l’import per no haver de ser licitat. Altres serveis “innovadors” com empreses per a “identificació” de persones també s’han introduït en les noves fórmules de provisió i selecció de personal. Al mes de desembre s’aprovava, juntament amb el pressupost per al 2024, la plantilla i la relació de llocs de treball, i per tant es definien i s’explicaven els canvis a la proposta d’organització municipal en una línia similar a l’organització anterior però amb certs elements de revisió i actualització. De cop, però, un mes més tard es proposava al Ple de crear una nova plaça de Cap de Serveis Jurídics, amb la màxima dedicació horària, com ben pocs casos hi ha a l’ajuntament, amb el màxim complement salarial específic justificant uns arguments que xocaven amb tota equitat retributiva interna, i, segurament, externa. Segons se’ns va explicar aquest càrrec, no detectat un mes abans i tan ben dotat, passava a ser urgent. Cinc mesos més tard, ni tan sols s’ha convocat ni s’ha dotat amb cap promoció interna. Una nova urgència que de cop, desapareix de l’agenda del govern.

 

Semblaria que l’única cosa que - afortunadament, atesa la seva importància - està ben endreçada ara mateix és l’Àrea de Drets Socials. Casualment, la gestiona de manera gairebé integral el partit minoritari del govern, i sense participació del partit majoritari que s’autodefineix com a socialista. I també és important reconèixer-ho: l’únic projecte pel qual s’ha treballat a bon ritme són els 24 pisos de lloguer social a la zona del Pla Marcell i en aquest sentit ha rebut sempre els vots i la participació favorable dels grups de l’oposició.

 

I parlant de grans projectes, aquests habitatges socials serien l’únic que hem vist avançar i que està més o menys planificat. I és que fa un any el nou govern s’excusava en l’herència rebuda per prioritats com l’escola bressol, però 365 dies més tard, en aquest tema estem igual o probablement pitjor amb menys temps per executar els ajuts que ens permetrien ampliar una escola o fer-ne la tercera. Una altra gran promesa populista del PSC era una nova piscina al parc Pompeu Fabra, no se n’ha parlat més i tot sembla indicar que no serà en un lloc que ni tan sols era de titularitat municipal. Segurament la sequera i entendre que hi ha altres inversions urgents han dut el govern a plantejar el que el govern anterior ja havia estudiat, millorar la piscina d’estiu dels Dominics, amb una inversió més acotada i una gestió més sostenible. Si és així ho celebrem, però voldríem saber per a quan està plantejat. De la mateixa manera que voldríem saber quan està previst fer l’altre gran megaproposta (el nou Pavelló) que també ha hagut de passar pel bany de realitat i adaptar-se a ser, de moment, una tercera pista coberta al Pavelló d’Esports. Els clubs i entitats esportives ho necessiten ja, i de moment, ni projecte ni avantprojecte.

 

El govern no ha parat d’omplir-se la boca de la paraula accessibilitat. Però l’accessibilitat són canvis, transformacions, urbanes, d’equipaments, de serveis. Fins a 600.000 euros hi havia als pressupostos per projectes d’espai públic, voreres, mobilitat. Malgrat demanar-ho a les comissions de treball, al Ple, a les comissions informatives, ara com ara no hem rebut cap detall de cap proposta, ni un nom d’un projecte, ni una prioritat, i directament cada dia que passa sembla més difícil, doncs, executar projectes en aquest àmbit. Malgrat aparèixer al Pla d’Actuació el lema “A Cardedeu en bici i a peu” si això no es tradueix en propostes concretes de transformació urbana, directament, el lema només serà un lema per vendre imatge i no pas per fer política de debò.

 

I, mentrestant, durant tot aquest any el govern ha anat marcant distàncies amb les entitats i col·lectius juvenils i culturals a qui hauria d’acompanyar i facilitar la feina. S’ha posat en servei la Tèxtil Rase sense cap model clar per a la gestió i amb molts dubtes per l’assignació d’horaris i sales, els espais joves a Vila Paquita s’han anat buidant, buscant afeblir el projecte de la Paki. En comptes de promoure espais de lleure juvenil i col·laborar amb les entitats que hi treballen s’ha generat absurdament un conflicte per voler reubicar la festa major del Polvorí. Després d’aquests mesos de distanciament, aquest fet s’ha pres per part de nombroses entitats com un detonant per autoorganitzar-se i per denunciar la manca de diàleg, les dificultats i les traves burocràtiques. Davant aquesta actitud hostil del govern, esperem que aquest detonant acabi sent com a mínim una llavor per l’autocoordinació de les entitats i reforçar així la cultura viva i omplir les places i carrers de projectes associatius, culturals i juvenils amb tot el millor que Cardedeu pot generar.

 

En l'àmbit institucional, aquest plenari ha acordat diferents compromisos que haurien de ser entomats pel govern per tirar-los endavant, queden tres anys de legislatura, però la sensació és que, igual que passa amb algun lema i altres paraules boniques, acaben sent declaracions que no es tradueixen en fets. Seguim esperant, per exemple, entre altres promeses, l’acte de suport a la maternitat d’Elna, que es va aprovar per unanimitat i amb la participació de diferents Elnes en la lectura de la Moció i algun avenç clar en la constitució de Comunitats Energètiques Locals, una altra de les mocions aprovades per unanimitat.

 

En definitiva, un any perdut a Cardedeu on no només no s’ha avançat per al benestar i la justícia social, la creació d’espais comunitaris, el reforç de l’administració i la transició ecològica i energètica, sinó que s’ha retrocedit en diferents àmbits i projectes importants i urgents que no sabem quan podran ser realitat.

 

Per tot això, els grups municipals d’ERC i la CUP proposen al Ple Municipal el següent acord:

 

PRIMER. Reprovar l’acció de govern durant el primer any de mandat dels grups de PSC, Junts i GpC per la pujada injustificada d’impostos a la ciutadania, l’ús partidista de la institució municipal, el caos organitzatiu tant a nivell polític com funcional del consistori, la pèrdua constant de línies d’ajut i subvencions, la manca de foment d’espais reals de participació i l’actitud hostil cap a part del teixit associatiu, cultural i juvenil, el fre a les polítiques de progrés i contra el col·lapse climàtic global i la inacció general respecte a les grans inversions i els grans projectes estratègics i prioritaris per Cardedeu.