Comunicat de la CUP Cardedeu sobre les negociacions i la investidura del nou alcalde del municipi
En el Ple d'investidura del 17 de juny es confirmava el que la majoria de Cardedeuencs no volem ni vam votar: un govern del PSC-PSOE. Aquests dies hi ha hagut molta rumorologia i, fins i tot, molta informació volgudament esbiaixada. És per això que en aquest comunicat volem explicar de primera mà la nostra vivència del que han suposat les negociacions i la investidura, com a exercici de transparència, tal com hem anat fent al llarg d’aquests dies.
El resultat de les eleccions del passat 28 de maig, com ja vam valorar en un comunicat passat, van situar com a primera força política el PSOE-PSC (2083 vots i 5 regidors), seguida per ERC (1732 vots i 4 regidors), Junts (1401 vots i 4 regidors), la CUP (1168 vots i 3 regidors) i, en darrer lloc, Gent pel Canvi (435 vots i 1 regidor).
Davant d’aquest escenari, i malgrat constatar una certa consolidació de l’espai polític de la Unitat Popular a Cardedeu, vam decidir col·lectivament que la CUP ens situaríem a l’oposició aquests 4 anys vinents. Aquesta decisió es desprenia de la constatació que l’“anar més enllà” que ens havíem proposat en campanya no era possible amb la correlació de forces donada a les urnes. I, per tant, des de l'honestedat política el lloc que ens pertocava era a l'oposició.
Així i tot, sabent-nos oposició, però amb generositat i responsabilitat, vam estar obertes des del primer moment a cercar escenaris alternatius per tal d’evitar que un partit del règim governés el poble. Aquest escenari es va anar concretant en la possibilitat d’afavorir una investidura d’un govern conformat per ERC i Junts.
El 31 de maig vam mantenir una reunió amb un to informal entre els números 1 i 2 de les llistes d’ERC i CUP en què vam expressar aquesta voluntat de cercar un possible pacte a condició que es complissin una sèrie de requisits programàtics fonamentals.
Al cap d’uns dies, el 7 de juny, vam ampliar la trobada amb els quatre electes d’ERC i els tres electes de la CUP. En aquesta trobada ERC ens va proporcionar un document amb vint punts que havien elaborat a partir de la seva interpretació del que per a nosaltres era important. Tot i agrair aquesta feina, vam preferir poder treballar amb un document consensuat entre ERC i Junts, els partits que es proposaven per a fer un govern alternatiu. Aquest document no arribaria fins al divendres 16 de juny a la tarda.
El dilluns 12 de juny vam fer la primera reunió ERC-Junts-CUP. En aquesta reunió, tampoc no vam poder conèixer les grans línies programàtiques bàsiques d’aquest govern que es plantejava i malgrat que ens van mostrar una bona entesa entre els equips, a nivell programàtic les ambigüitats eren massa evidents. En tot cas, el que sí que era clar era que l’única prioritat de Junts era tenir l’alcaldia del poble durant els dos primers anys del mandat. Suposadament, es tractava d’una qüestió que tenia a veure amb el canvi organitzatiu que volien fer a l’Ajuntament. Com a CUP, amb l’experiència de govern que tenim, els vam exposar que aquesta feina es podia fer des de la regidoria competent i des d’una tinença d’alcaldia. Amb tot, quedava clar que l’accent es posava molt més en una proposta personalista i no en un programa o projecte polític: poca claredat en el què, excessiva insistència en el qui.
En aquesta reunió, la posició d’ERC ens va decebre honestament. No es va reivindicar en cap moment, mostrant una actitud de derrota total, sense fer-se valdre com a segona força a l'Ajuntament i escollint clarament quines noves complicitats prioritàries volien teixir en aquest nou mandat: amb Junts.
També se’ns van proposar mesures de control del pacte poc definides, mesures que tampoc no tenien gaire rellevància per a nosaltres, perquè entenem que des de l'oposició tindrem mecanismes de control suficients. Alhora, aquestes mesures acabaven suposant una domesticació de la CUP i, per tant, suposaven restar-nos força com a oposició.
Nosaltres vam traslladar en aquesta reunió quines eren les qüestions programàtiques que ens semblaven cabdals, que consistien en les següents:
- Cap agressió al territori: no a la Ronda Oest o projectes similars, no al desenvolupament del polígon del Marital, no a la producció fotovoltaica massiva o en mans de grans empreses de l’oligopoli energètic.
- Municipalització del servei d’aigua en aquest mandat.
- Blindatge de La Paki, així com el pla d’usos i reformes arquitectòniques de tot l’espai de Vil·la Paquita que sorgeix d’un procés participatiu de les joves de Cardedeu.
- Millora de les condicions laborals de les treballadores de l’empresa pública C10.
- Que les reestructuracions del personal de l’Ajuntament siguin dialogades, debatudes i consensuades amb les treballadores municipals.
- Que no es reverteixi la internalització de cap servei.
- Que es garanteixi una solució negociada amb l’Espora.
- Ningú al carrer: que l’Ajuntament garanteixi sempre una alternativa habitacional d’emergència a totes aquelles persones que siguin desnonades.
Alhora, vam fer saber, tot i no ser cap novetat, que per evitar un govern del PSOE-PSC nosaltres estaríem disposades a investir un alcalde d'ERC, amb un govern ERC-Junts, i que nosaltres restaríem a l'oposició.
Per a la CUP, un projecte netament anticapitalista, feminista, ecologista i independentista, investir un alcalde de l’espai postconvergent no té cap mena de sentit i xoca amb la nostra ideologia de forma frontal. A més, els resultats electorals de Cardedeu encara fan més difícil que aquesta proposta pugui tenir gaire sentit polític. En primer lloc, malgrat la pèrdua de vots, ERC segueix sent la segona força municipal, molt per sobre que Junts, que n’és la tercera. Sent oposició, quin sentit té investir un alcalde amb menys suport que l’altre? En segon lloc, dins del bloc independentista, els partits d’esquerres seguim sent molt majoritaris. Quin sentit tindria investir un alcalde que no representés aquesta majoria social? I, en darrer lloc, si realment se cercava un consens entre tres forces tan diferents com són Junts, ERC i la CUP, quin sentit tenia no proposar com a alcaldable el que podria tenir més consens ideològic entre les tres forces?
Per bé o per mal, nosaltres ja tenim experiència en negociacions, i sabem que si no es consideren rellevants les diferències programàtiques vol dir que no els importen, perquè saben que un cop governin tindran via lliure i temps per excusar-se i no prioritzar el que s’ha acordat (i això ja ho hem patit sent socis minoritaris). I això és exactament el que estava passant, es passava de puntetes sobre les qüestions programàtiques, per posar-nos la pressió en la qüestió de la investidura de l’alcaldable de Junts, que era l'única qüestió que els preocupava.
Mentrestant, tant ERC com Junts s'han anat trobant amb el PSOE-PSC per tal d'explorar, amb més o menys convenciment i èxit, la possibilitat de fer govern conjunt. De fet, Junts marxava de l'única reunió amb nosaltres per reunir-se després amb els socialistes.
Els dies abans de la investidura la pressió cap a nosaltres va augmentar per tal d'investir el cap de llista de Junts, passant de la persuasió al xantatge. Però qui vol governar és qui té la responsabilitat de trobar els suports i, sabent quines eren les nostres condicions, això no ha passat. Han volgut sotmetre'ns i que els donéssim un xec en blanc, un vot a cegues a un lideratge personalista que ha defensat en campanya un model de poble que es troba molt allunyat del nostre i que representa un espai polític que defensa macroprojectes que destrossen el nostre territori o polítiques absolutament antisocials en matèria d'habitatge, per posar-ne només alguns exemples.
Finalment, el dia abans de la investidura, el divendres 16 de juny, els tres regidors de la CUP vam tornar a fer una reunió amb els quatre regidors d’ERC i un altre membre de la seva llista. La dinàmica va ser força similar a la resta de trobades i és que no es va plantejar cap novetat substancial, simplement es buscava la certesa que ens mantindrem fidels ja no només al que havíem repetit al llarg de la campanya, sinó a qui som i al nostre projecte polític. Davant d’aquesta constatació, ja no vam mantenir més converses al voltant d’aquesta qüestió.
Amb aquest desacord vam arribar al Ple d'Investidura del 17 de juny. Dels tres vots de la CUP, dos van ser per a en Blai Taberner i un per al Joan Masferrer, evidenciant així que hi havia una majoria possible i de consens per tal de complir l’objectiu comú que les tres forces independentistes teníem. En Blai Taberner va intentar explicar la posició de la CUP, enmig d'un ambient d'hostilitat durant i després del Ple.
Com hem dit des del mateix 28 de maig a la nit, la CUP i el conjunt de l’Esquerra Independentista seguirem treballant intensament per construir la Unitat Popular al poble, per seguir fent xarxa i per seguir articulant un Cardedeu viu, alegre i combatiu. Seguirem treballant pels interessos de la majoria, les classes populars del nostre poble. En definitiva, seguirem lluitant per allò que hem fet sempre: la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans!
Visca Cardedeu i visca la terra!
"Qui vol governar és qui té la responsabilitat de trobar els suports i, sabent quines eren les nostres condicions, això no ha passat. Han volgut sotmetre'ns i que els donéssim un xec en blanc, un vot a cegues a un lideratge personalista que ha defensat en campanya un model de poble que es troba molt allunyat del nostre."