Ja n’hi ha prou d’autonomisme


La situació política del país és surrealista. Mentre la classe política catalana s’esforça per preparar una resposta “unitària” a la més que probable mutilació estatutària del Tribunal Constituacional; la societat civil catalana organitza una tercera onada de consultes populars locals sense el suport de les institucions ni de partits que es fan dir nacionalistes o catalanistes. El conte autonomista ha esdevingut insostenible, la llosa de la Constitució cada dia és més feixuga. Polítics regionalistes ens fan creure que l’Estatut era un “pacte” entre pobles quan en realitat era una cadena més a la nostre nació. L’estatut, és una simple llei orgànica que després de ser votada al Parlament principatí ja fou retallada a les Corts pels mateixos que l’havien aprovat a casa nostra. Des de la CUP vam defensar el No al nou Estatut des del primer dia, però no és l’Estatut el que més ens preocupa; el problema és formar part d’un Estat que ens oprimeix i tenir una classe política parasitària dels seus interessos. La classe política principatina s’ha esforçat durant dècades a fer-nos creure en una autonomia de pa sucat amb oli que finalment ha resultat ser el seu veritable modus vivendi. I ara que la no sentència del TC li ha destapat les vergonyes, s’afanya a defensar allò que ella mateixa va retallar a Madrid.



Els catalans un cop més han passat per davant dels seus representants i ja fa temps que treballem en la sortida d’aquest autonomisme des de la democràcia de base. A Cardedeu, el 13 de desembre, vam celebrar una consulta popular sobre la independència, amb una aclaparadora victòria del Sí, organitzada per més d’un centenar de voluntaris i amb una participació que es va acostar a la d’altres comicis oficials. A hores d’ara ja són més de 400 pobles i ciutats els que han votat sobre el futur del nostre país, que han votat independència. Des de la CUP vam donar suport a Cardedeu Decideix i continuem donant suport a les consultes que es celebren arreu del territori. No cal esperar cap sentència del Tribunal Constitucional. Ens toca a nosaltres marcar l’agenda i que ni polítics regionalistes ni governs de Madrid, ni tribunals d’excepció, dictin quina ha de ser el nostre futur polític. Volem la independència per deslligar-nos d’un Estat hereu d’una dictadura feixista, monàrquic i repressor de pobles; per construir un país més democràtic i més just. Ni sentència, ni Estatuts: independència.