Notícies de Cardedeu

Bona tarda;
I aquí estem.
L’Oriol Jornet, en Miquel, l’Andreu, l’Oriol Solanas, en Josep, l’Hug, en Joan, en Sergi, en Ramon i la Sara... per alguns no és la primera vegada. Una vegada més heu decidit que nosaltres som culpables. Som aquests, però podríem ser d’altres...
El passat mes de setembre, des de la CUP ja vam avançar que l’aliança de dretes al govern de Cardedeu ens semblava insostenible i del tot indesitjable per al nostre poble. Finalment, després de dos últims mesos nefastos i gràcies a la pressió popular, el pacte entre Convergència i Unió i el Partit Popular s’ha trencat.
Aquest mes, el grup de CIU ha declarat que intentarà “aixecar les reserves de sòl de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) del Poble Sec per facilitar l’establiment d’activitats econòmiques”.
Recentment, la Televisió de Cardedeu feia una enquesta a peu de carrer a diferents veïns i veïnes. Es preguntava a diferents persones què els semblava que Plataforma per Catalunya es presentés a les properes eleccions municipals. Majoritàriament semblava bé o molt bé. No per una qüestió de simpatia ideològica, sinó per la idea que tothom ha de poder presentar-se a eleccions en aquesta democràcia, sigui quina sigui la seva ideologia o proposta. Tot plegat esfereïdor, ningú mostrava enuig o por davant la notícia. Això demostra que hi ha una manca de coneixement de què és realment PxC i que es contempla com una opció més, normalitzada per la ciutadania
De Grècia arriben notícies que parlen de cop policial contra el partit neonazi Alba Daurada. Les actuacions judicials han servit per conèixer com actuen els neonazis: un partit compartimentat i jerarquitzat, infiltrat al cos repressiu de l'Estat, que recorria a la violència per disciplinar els seus membres i aniquilar la resta. És evident que les autoritats tenien informació suficient per perseguir els líders del partit des de feia temps. És lamentable que hagi fet falta un assassinat més -el raper Pavlos Fyssas- perquè els poders públics actuessin, després de nombrosos atacs impunes contra migrants.
11h Xerrada a la Plaça de Sant Corneli
l'Apartheid lingüístic als Països Catalans
amb Marcel Pich, Ignasi Bea Seguí i Tonina Sisquer.
13h Concert Vermut
amb Taverners. Música popular mallorquina
23h Cafeta Solidaria amb la vaga indefinida de docents de les illes Balears al Casino Popular
organitzen: ARRAN - CUP - CNS - Esquerra Independentista de Cardedeu
La darrera polèmica del mural independentista, es fa del tot insostenible aquest govern local. Duem gairebé dos anys d'un govern municipal inestable i autoritari, allunyat de la població i carregat de contradiccions internes des del principi del pacte entre CIU, PP i GpC. Han estat dos anys d'ordenances restrictives i repressives, de manca de diàleg amb els vilatans i de retallades en serveis públics. Han estat dos anys al servei d’interessos partidistes minoritaris que han prevalgut per sobre la voluntat majoritària del poble, i dos anys d’enfrontaments constants amb associacions i col·lectius del poble.
Aquest dimecres 6 de març la premsa s’ha fet ressò que el segon tinent d'alcalde i regidor de Comerç i Turisme de Cardedeu, Jaime Gelada, té la imatge de les 'Brigadas Blanquiazules' al seu compte de Twitter, a part de simbologia i comentaris de caire ultraespanyolista. D’aquesta manera s’ha destapat el veritable tarannà ultradretà que el portaveu del Partit Popular de Cardedeu amaga sota la disfressa de demòcrata.
La situació de la política pública actual sembla definida per la corrupció, l’amiguisme i l’apoltronament. Massa sovint, es diu que tot això comporta un augment de la desafecció política o bé un descrèdit de la política.
Des que Plató va establir que la mida ideal de la ciutat era de 5040 persones s’han fet molts esforços per determinar el número d’habitants que optimitza la participació política. El que hi ha darrera d’aquesta preocupació és fàcil d’entendre: si bé cal que les ciutats tinguin prou dimensió com per permetre’s certs serveis, també cal que siguin prou petites com per garantir que tothom se senti part de la comunitat. I aquest sentir-se part de la comunitat –aquest fer poble– vol dir coses tan elementals com facilitar que les persones vegin que les seves preocupacions i necessitats són ateses, que se sentin partícipes de les decisions que es prenen als òrgans de govern, i que tinguin mecanismes per fiscalitzar el poder polític més enllà del rovellat “votar cada quatre anys”.

Pàgines