Entre els futurs usos de la Tèxtil Rase, que hi ha previst en matèria d'educació artística?  Pensem que a Cardedeu hi ha manca d'activitats com ara la musicoteràpia

Ara com ara la formació artística no està centralitzada. Se'n fa a escoles via extraescolars d'AMPA/AFA, dins el currículum de les escoles en la mesura que ho contemplen, al Casal de Gent Gran, a la biblioteca o el Museu de manera marginal, al Casal de Joves amb activitats tipus taller directament organitzades per l'Ajuntament o mitjançant propostes d'entitats...​

La Tèxtil Rase dedicarà bona part de les instal·lacions a usos educatius, ja sigui amb formació no reglada de dansa, teatre o circ, com per a usos de les escoles i instituts, que aquest equipament podrà desplegar amb més solvència i dedicació que ara. Així com hi ha activitats dins el Pla Educatiu d'Entorn que contemplen les visites al teatre (Anem al Teatre) i al museu (Art Vigent, i treball de les exposicions que s'hi succeeixen en matèria d'història i art), i ben aviat al cinema (Anem al Cinema), regulars per a tots els centres educatius diversos cops l'any, l'equipament de la Tèxtil Rase, obert a la ciutadania i als centres educatius permetrà desenvolupar un projecte de PEE també en formació artística, en la mesura que els diversos agents educatius ho vulguin desenvolupar com a tastet per a estimular la possible dedicació en ens oficials o professionalitzadors. 

 

Quina previsió hi ha per l'adquisició de materials d'ús, bàsics i específics, al TAC (Teatre Auditori Cardedeu). Actualment s'ha de llogar molt material, com ara un piano.

Justament als pressupostos de 2018 de l'ajuntament hi ha prevista la inversió 30.000 euros en compra de material bàsic de so i llums per al teatre. Aquesta inversió suposa 1/3 del que convindria al teatre com a material bàsic. De mica en mica, en la mesura que només s'hagi de llogar material molt específic, això suposarà un estalvi any a any, que amortitzarà aquesta despesa.​

D'altra banda, també el pressupost 2018 contempla la figura d'un tècnic de so i llums que permetrà racionalitzar les fitxes tècniques de les actuacions del teatre, a fi de tan sols haver de llogar el material especialitzat i algunes hores de tècnic in situ per a cobrir tècnicament diversos espectacles.

El TAC no disposa d'un piano amb propietat, de fet, seria molt interessant tenir-lo, però no es disposa d'un backstage tan ampli com per tenir-lo en condicions. És cert que al cap de l'any es lloga diverses vegades i tenir-lo en facilitaria l'ús, Però pensem que és una inversió no prioritària, a part, ocuparia espai al magatzem ja de dimensions limitades, pensat en principi per materials de so i llums. Un problema a part, seria la necessitat d'un afinador de pianos cada vegada que se n'hagués de fer ús.

 

És definitiu el projecte d'aparcament a l'avinguda 11 de setembre? Hi ha alternatives?

Vista la impossibilitat de seguir fent ús de solars privats com a aparcament, com el que hi havia al c. Dr. Klein amb el c. Sant Ramon i el c. Teresa Oller, o la propera edificació als terrenys de l'aparcament de Can Mills, ens obliga a pensar en nous aparcaments propers al centre  sense malmetre la pacificació del trànsit aconseguida en seu l'eix comercial.

Al centre de Cardedeu no hi ha espais disponibles pel seu ús com a aparcament, i els que han funcionat aquests darrers anys ho han estat de manera provisional, ja que els terrenys on s'havien ubicat no són de l'Ajuntament.

Un possible aparcament, al servei de veïnat del Centre, del barri de la Riera i dels visitants motoritzats, és el triangle avui verd que hi ha entre avinguda 11 de setembre i c. General Moragues (avui sense asfaltar).  Aquesta parcel·la també és privada i pertany a tota una peça urbanística pendent de desenvolupar. El seu desenvolupament va lligat a l'eliminació de la part nord de l'avinguda 11 de setembre per poder ajuntar els parcs (anhel històric), i urbanitzar el carrer General Moragues. La parcel·la triangular, no forma part dels parcs municipals encara que hi sigui a prop, verd i amb arbres.

La proposta de fer-hi un aparcament  passaria per la cessió anticipada per part de la propietat, pel seu ús com a aparcament. El projecte hauria de respectar si no tots, la major part dels arbres.

 

Que vol dir separar atenció de gestió social? 

Totes les persones tenen dret a ser ateses pels serveis socials. La idea és separar la gestió de l'acompanyament. Si la persona només ha de rebre un ajut econòmic per tal de garantir necessitats socials bàsiques (gestió) no té per què fer falta un acompanyament per part de l'equip de serveis socials. Creiem que millora l'eficiència si els dos serveis es gestionen per separat i que sigui el mateix usuari i l'equip de serveis socials els que valorin si hi ha necessitat de fer un acompanyament.

 

Està previst millorar l'accessibilitat pels carrers a Cardedeu? Les persones usuàries de cotxets i cadires de rodes es troben amb constantment amb dificultats i impediments de mobilitat.

Adaptar totes les voreres de Cardedeu per a persones amb mobilitat reduïda i circulació amb rodes (amb cadira de rodes, o cotxets o carros de compra...), suposa una inversió enorme, no assumible de cop.

Tanmateix cada any es fan nombroses actuacions (mai prou) en aquest sentit: 

• Hem convertit en zona de vianants diversos carrers amb voreres estretes convertint-los amb plataforma única. (Ex: el c. Dr. Klein i la ctra. de Cànoves, o el c. de Baix).
• S'han eixamplat voreres. (Ex: aviat el c. Barcelona amb les obres de clavegueram).
• S'han aixecat passos elevats a cruïlles amb pas de vianants. (Ex: passos elevats a l'Av d'Àngel Guimerà a tocar del CAP i de l'escola Granés, a l'Av. Catalunya, a l'accés a l'escola Corbella, a l'Av. del Ferrocarril, a la sortida del pas soterrani del c. Montseny, al c. Dr. Klein davant de la biblioteca.) N'hi ha d'altres en estudi.
• S'han adequat guals de baixada de la vorera per accedir a la calçada. (Ex: c. Pau Casals / ctra. de Cànoves).
• Adequació de panots de vorera absents o deformats per les arrels dels arbres. (Ex: al c. Sant Ramon de Penyafort).
• Pacificació d'espais restringits al trànsit. (Ex: connexió de la plaça de Joan Amat amb l'escola Mil·lenari, col·locació de jardineres per aprimar el pas de vehicles a fi que redueixin velocitat).
• Adequació d'equipaments. (Ex: els lavabos adaptats a la planta baixa de l'ajuntament o l'ascensor de l'escola Granés).

De fet, la major part de les obres que es fan a la via pública s'aprofiten per adaptar guals de baixador a la calçada, per elevar passos de vianants, o per eixamplar voreres. 

Tanmateix, hi ha trams que presenten tals de corrent al mig de la vorera que, encara que sembli fàcil canviar-los de lloc, fer-ho suposa inversions elevades, que es miren d'assumir progressivament. ​

Encara hi ha actuacions importants pendents, com adaptar les grades del pavelló, o disposar d'ascensor a Vil·la Paquita i a Can Serra, que són obres de cost elevat i que caldrà assumir en un futur pròxim. 

 

Perquè es van treure els contenidors soterrats? 

Les causes són diverses, les 9 àrees de contenidors soterrats (8 operatives) suposaven una elevada despesa anual en concepte de manteniment i reparacions. El vehicle amb el qual es buidaven era vell i no podia complir la recollida de tot el municipi en un dia, cosa que feia pensar en la seva renovació.

El fet d'haver de disposar d'una grua específica per buidar els contenidors soterrats, que pel que fa a la comarca només fèiem servir aquí, ens va portar a optar a unificar el model arreu del municipi amb contenidors de càrrega posterior.

De fet, cada cop són més els municipis que retiren els contenidors soterrats. Alguns han optat per un model de càrrega lateral, que comporta una forta inversió amb canvi de camions i bateries de contenidors, d'altres licitant i externalitzant el servei.

Aquests models es contradiuen amb els estudis de viabilitat que hem fet a Cardedeu fruit de la possible implantació del sistema de recollida de residus Porta a Porta, Aquest sistema faria incrementar els nivells de recollida selectiva, i avançar cap al residu zero tal com ens obliguen les directrius europees, i plans com el PRECAT.​

 

Amb l'aspecte que té, com s'ha de denominar ara La Serreta? 

La Serreta és un parc municipal d'origen roderal. No és un jardí ni ha estat mai un bosc. Eren camps, i el disseny el parc en els seus orígens preveia mantenir aquest paisatge mosaic de camps sense massa clapes d'arbres, i grans prats roderals, amb flora autòctona natural. 

El personal de manteniment del parc, durant aquestes dates, ha hagut de fer front a diverses actuacions per la Fira de Sant Isidre, cosa que els  suposa puntualment una gran inversió de temps i dedicació. Aquesta coincidència ha provocat, com cada any, alguns dies en què el manteniment ha estat més limitat. L'abundant pluja d'aquesta primavera ha accentuat el creixement de les plantes del parc donant-li un aspecte més frondós.

El projecte del Parc de la Serreta mantindrà la mateixa imatge de sempre amb la presència i diversitat d'espècies vegetals habituals als nostres camps.