Des que Plató va establir que la mida ideal de la ciutat era de 5040 persones s’han fet molts esforços per determinar el número d’habitants que optimitza la participació política. El que hi ha darrera d’aquesta preocupació és fàcil d’entendre: si bé cal que les ciutats tinguin prou dimensió com per permetre’s certs serveis, també cal que siguin prou petites com per garantir que tothom se senti part de la comunitat. I aquest sentir-se part de la comunitat –aquest fer poble– vol dir coses tan elementals com facilitar que les persones vegin que les seves preocupacions i necessitats són ateses, que se sentin partícipes de les decisions que es prenen als òrgans de govern, i que tinguin mecanismes per fiscalitzar el poder polític més enllà del rovellat “votar cada quatre anys”.

És el que la CUP posa sobre la taula quan es declara “municipalista”: una política més pertinent i participativa, menys burocratitzada i més transparent. A Cardedeu, el consistori sembla entestat en avançar en direcció contrària. Es redueix la periodicitat dels plens –que passen de mensuals a bimensuals–  i se li escatimen atribucions en benefici del poder de l’Alcaldessa. S'anul·la l'assemblea del patronat municipal d'esports, s’hivernen la majoria d'òrgans de participació i ara es redueixen les convocatòries de Comissions Informatives d'àrees sectorials. A més, s’intenta restringir la utilització dels equipaments municipals amb l’establiment de taxes abusives i arbitràries. Es diu que l’ajuntament és el govern més proper a la ciutadania, però això, a Cardedeu, no és més que una frase buida.