Bona tarda;

I aquí estem.

L’Oriol Jornet, en Miquel, l’Andreu, l’Oriol Solanas, en Josep, l’Hug, en Joan, en Sergi, en Ramon i la Sara... per alguns no és la primera vegada. Una vegada més heu decidit que nosaltres som culpables. Som aquests, però podríem ser d’altres...

Qui ho ha decidit?

Alguns sabem qui ha estat, d’altres ni això...

El que està clar és que aquesta vegada no ha sortit tan bé com sempre... El mural ha fet mal. Ara tothom està pendent del què passa. I és que aquesta vegada no ha sortit tot tan bé com esperàveu... Aquesta vegada fins i tot podem estar aquí davant vostre amb el vostre propi permís utilitzant un dret tan bàsic com és la paraula en un ple.

Què ha passat?

Doncs no res tan diferent d’altres vegades... el què passa és que aquesta vegada no es pot silenciar tan ràpid i això cou més.

Per això estem avui aquí. I no repetirem el que ja s’ha dit a la moció, en el text o en els diaris... Però som aquí per reclamar que això no quedi silenciat.

Potser esperaven que el passat 20 de novembre això ja fos història... Una sentència absolutòria o una broma de condemna i tothom cap a casa... Doncs fins i tot això no ha sortit com s’esperava. Alguns ens haurem d’esperar al gener per ser jutjats, altres a saber fins quan, per rebre una multa que pot pujar més amunt que el sou que cobrem (si és que en cobrem).

Aquesta vegada no senyors, aquesta vegada no senyores.

Aquesta vegada no ens callarem i ens quedarem a caseta perquè ho heu fet tan malament que no sabeu ni com tapar-ho.

Aquesta vegada no marxarem a casa fins que no sapiguem qui és, qui són els responsables de tot plegat.

Aquesta vegada no rebrem els de sempre i prou. I és que aquesta vegada l’heu ben cagada.

Aquesta vegada volem culpables. Volem culpables del bàndol que mai rep, que sempre queda impune. Però aquesta vegada no pararem fins que ens expliquin perquè. Volem el perquè de tot plegat i sobretot... volem que això no es repeteixi mai més al nostre poble. Perquè és igual si ens identifiquen a dit en un mural o dins de casa nostra: AIXÒ NO POT CONTINUAR.

Per dignitat volem saber qui està darrere d’aquestes accions. Volem saber qui està en llistes o on són aquestes llistes. Qui les controla. Qui decideix qui hi entra i qui en surt (si és que se’n surt).

Com pot ser que sense identificar ningú sàpiguen tan?

Com podeu saber tan i després no saber què fa el que està al teu costat, què decideix...

Com es pot ser tan cínic senyors i senyores.

Volem que se’ns respectin els nostres drets.

Volem tenir la llibertat de decidir com a poble viu que som

Volem que ens deixin en pau quan estem al carrer, a casa o amb la nostra família...

Volem compromisos, paraula, de què això no es repetirà. De què cal revisar què s’aplica i, sobretot com o contra QUI s’aplica.

Volem la justícia que reclamen totes aquelles persones solidàries amb aquesta campanya.

Volem responsabilitats.

En definitiva estem aquí per donar la cara una vegada més, esperant, que aquesta vegada si, vosaltres també la doneu.

NI MULTES, NI JUDICIS!

Jo també hi era.

Jo també hi seré.